Una filòsofa de 16 anys posa el dit a la ferida: què significa que tinguem por del canvi? Ella mira, llegeix coses aparentment insignificants com el teclat del seu ordinador i fa preguntes que qualsevol s’hauria de fer. Precisament perquè és quelcom HUMÀ, únic i inimitable …
Per què volem la llibertat? Què entenem per llibertat? Una de cada dues persones a Alemanya diria que la llibertat és sortir de festa en un club fins a les 4 de la matinada o beure alcohol legalment als 18 i conduir un cotxe. Per a molts, la llibertat és el compliment de desitjos que la majoria han limitat a raó dels altres. Però, què és realment la llibertat? La llibertat pot ser diferent per a tothom. Sempre és diferent perquè tots vivim en entorns diferents. Un jove mitjà a Alemanya podria dir: sens dubte, independitzar-se als 18 anys i deixar de banda als pares. Un nen Sirià diria: sortir a jugar sense por. Tothom pot donar forma lliurement a les seves pròpies idees de llibertat. Però, posar-les en pràctica, seria el quid de la qüestió .
La por no dóna llibertat, però amb llibertat la por no hi té cabuda. Cal lluitar per allò que es vol, però, qui s’hi atreveix? Als humans ens frena una cosa: la por al què pugui passar. Però la llibertat sorgeix on ens mantenim units. Podríem lluitar tots junts. Per a nosaltres, per als nostres éssers estimats, també per als nostres iguals. Però siguem sincers: quants de nosaltres ens posaríem dempeus i lliutaríem pels altres? Quants de nosaltres parlaríem en nom d’altri i demanaríem justícia? Pocs, oi? Per què? Doncs potser perquè només pensem en nosaltres mateixos i mai en els altres. Però si nosaltres mateixos ens trobem en la situació: qui vindrà a donar-nos la mà? Al final, ningú pot canviar si no ho vol i a ningú se’l pot convèncer. Ha de sortir del cor. La llibertat comença en el cor i també acaba en el cor. Tenim un cor per estimar. Però, quin percentatge es converteix en amor? L’amor existeix quan som lliures.
La llibertat no només es troba al món exterior. Primer hem de trobar la llibertat en nosaltres mateixos. Però on és? Digues, on trobo aquesta llibertat dintre meu? No la trobo. Per què no puc i per què no és fàcil trobar-la? No és senzill. Perquè amaguem la pròpia llibertat. La tanquem en una caixa negra i la llencem a l’infinit mar del dolor. No deixem aflorar la llibertat interior perquè tenim por. Per por a viure segons les nostres idees i desitjos. Hem dibuixat la cortina perquè ningú pugui veure els nostres veritables colors, però no tenim la llibertat de ser com volem ser. Tenim por. Però, què és aquesta por que ens reté? Seiem en un racó i sense força per aixecar-nos. No volem se’ns jutgi i pretenem ser una altra cosa. Ens posem la falsa careta i mostrem que som com la resta. Sovint d’aparença egoista, sense esperança, com tothom diu ser, tot i ser únics.
No tallis les espines de la rosa, perquè llavors ja no duu el nom de rosa. Permetem que ens podin les nostres espines, tot i que és la nostra marca personal. Permetem que s’escorxi la nostra llibertat. La llibertat és el més preuat del món, molts no en tenen i molts la malbaraten. No la malgastis, ja que pots perdre-la algun dia. No deixis que et prenguin la llibertat. Molta gent vol fer sortir la seva llibertat interior, però ha perdut l’oportunitat i espera el proper tren. Passarà molt de temps abans que arribi. Encara pots pujar al tren. I seguir el millor camí. Ningú et donarà un bitllet gratuït cap al país de les meravelles. Has de treballar molt per tu mateix i comprar-lo. Així és torna més valuós. No vull dir que hagis de rebutjar l’ajuda d’un altre, al contrari, acceptar-la i anar plegats pel camí. Troba algú que lluiti per la teva llibertat interior i exterior. Algú que t’accepta pel que ets i posa fre a la resta.
En un teclat d’ordinador, l’única paraula llegible és WERT (de l’alemany: coratge) CORATGE, que es forma a l’atzar, per dir-ho així. Les quatre úniques lletres que s’ajunten involuntàriament. Ets digne que Déu no destrueixi el món. La teva vida val la pena! Hi ha coratge en ésser lliures. Tanca els ulls durant un minut i no veuràs res. Ningú se’n riu de tu i tant se val si ho fa … perquè no viure amb els ulls oberts? Dóna’t l’empenta per ser lliure i ignora la resta. La felicitat pot ser dolorós, però el resultat final sempre serà meravellós.
Sufloon, 16 anys