L’arbre un símbol de sentit de pertinència i connexió
Moltes persones, avui, senten que no encaixen del tot en el seu entorn (familiar, laboral, cultural…) Poden arribar a establir connexions molt intenses (a les xarxes) però a la vegada poden arribar a sentir una gran soledat o que es troben sense un lloc on aportar, expressar-se o simplement sense haver de demostrar. Aquesta desconnexió, pot arribar a generar moltes conseqüències ansietat, depressió, buidor emocional, aïllament social, individualisme extrem, pèrdua del compromís, falta de propòsit…
L’arbre és l’individu, un individu que te una identitat, una estructura, una història. El seu gran desplegament d’arrels demostra una pertinença, un lloc on habita, una connexió amb el seu entorn. Aquestes arrels, molts cops son invisibles però son les que aporten els nutrients, els que sostenen l’arbre. Sense elles l’individu no pot créixer, no pot florir, no pot resistir a les tempestes. Si arribéssim a arrencar aquestes arrels, a deixar-les flotant, estaríem desconnectant l’arbre del seu origen, de la seva història, del seu element de suport i de la seva base de nutrició. I si, no fos capaç de trobar un altre terreny fèrtil on tornar a fer créixer les arrels, moriria. Potser, aguantaria un temps, les fulles encara les tindria verdes però aniria morint lentament. Estaria funcionant i produint, però temporalment. Li fan falta aquestes arrels, li fan falta aquestes connexions, aquesta història, li fa falta el seu mon de relació. L’arbre, però, pot tornar a arrelar-se si troba una bona base, un bon entorn. Inclús pot arribar a fer arrels més profundes, més conscients, potser de manera diferent del que estava fent però de una manera més beneficiosa.
L’arbre, un ésser estàtic, que no es pot desplaçar, estén les seves arrels, les seves rames cap allò que necessita, allò que el permet viure. Cerca de l’aigua, cerca dels aliments, cerca de la llum. Com se n’arriben a estendre per poder aconseguir el que necessiten. Treuen partit de les seves característiques per poder aconseguir, per obtenir uns fins. La seva essència, la seva raó de ser els porta a fer transformacions, a “dissenyar estratègies”, a fomentar relacions, a propiciar l’entorn per fer-lo més favorable. Compensen capçades davant vendavals, augmenten altura en llocs foscos, estenen arrels per la captació d’aigua, corregeixen danys provocats per circumstancies externes…
•Quin és el meu mon de relació?
•Amb qui em relaciono?
•Com em relaciono en cada circumstancia, en cada lloc?
•Quin son els meus entorns? Em deixen créixer interior i exteriorment?
•Què em permet créixer?