Distingir sons

La vida és una seqüència de tons: clars i foscos, aguts i greus; una melodia cada vegada més harmoniosa i íntima que deixa un ressò: la meva contribució personal, que enriqueix i acompanya les persones, que uneix els sons del món.

Gràcies a una amiga vaig descobrir al fabricant de violins Martin Schleske, qui entén la seva feina en aquest sentit figurat. Quan pren un tros de fusta a les mans, explora el so per crear quelcom nou a la fabricació dels instruments que li encarreguen.

És la fusta que creix a la frontera dels boscos dels Alps la que ell utilitza, la qual ha desenvolupat les millors fibres: la duresa de les condicions no és obstacle per a desenvolupar la idoneïtat d’un violí únic; per contra, els arbres que es cultiven a baix, a les valls, en condicions més favorables, no ofereixen fusta amb un so especial.

Martin Schleske ha seguit el seu propi camí, no sempre senzill. Músic, fabricant de violins, físic i acústic, fa servir mètodes molt diferents per crear l’instrument adequat per a cada músic, per obtenir el so més complet i únic de cada instrument. Es veu a si mateix com a pintor, artesà, acústic, artista, esteticista. Així és com s’ha convertit en un mestre del seu camp, requerit per músics de tot el món perquè els doni una veu i puguin encendre un foc de sons en els seus oients, en la seva orquestra filharmònica.

Músic, violí, fabricant de violins. Coachee, convertint-se en catalitzador. “De què em serveix fer un coaching?”, Es pregunta de vegades. La resposta li arriba imparable: entre l’abundància de sorolls, sons i tons facilita a la persona escoltar la seva pròpia melodia, la seva veu i poder apreciar i enfortir el seu so únic. El desenvolupament i el canvi és un procés que demana temps. Relacionar-se amb un mateix requereix coratge. Tocar la derrota i el dolor sense estar sol obre una nova perspectiva. L’ajuda d’un coach al costat no té preu.

Tenir algú que m’ofereixi el seu temps i m’escolti sense jutjar la meva persona, les meves actuacions, el meu entorn, el meu camí; algú que m’acompanya sense aplicar-me una teoria; algú que coneix com he viscut; algú que em facilita expressar el que percebo intuïtivament i no aconsegueixo verbalitzar; algú que està al meu costat també en els moments d’aclaparament o de ceguesa recordant-me les meves fortaleses i com superar les meves debilitats; algú que hi és -de vegades més a prop, de vegades més lluny- quan descobreixo la diversitat i riquesa de la meva personalitat …

Els vídeos de Martin Schleske, especialment el seu bestseller, El so: Sobre el significat inaudit de la vida, obre nous horitzons: permet descobrir una dimensió més profunda de la pròpia història, conquerir les possibilitats de present i transformar el nou futur.

La vida està feta de sorolls, sons, tons, també de la pròpia melodia: realitats i formes calidoscòpiques que s’adquireixen amb el temps, que cristal·litzen -habitualment d’una manera sorprenentment-quan entro en profunda unitat amb el meu ésser més íntim. Cap fusta és perfecta. La vida no és un carrer d’un sol sentit. Un so nou i únic sorgeix: una història d’amor, un SÍ per a mi com a persona.

Deixa un comentari