Puff el drac màgic: la solitud.

Puff the Magic Dragon és una cançó folk estatunidenca sorgida d’un poema que ha arribat a formar part de la cultura popular de molts països. Jo l’he cantat moltes vegades amb els meus alumnes a l’escola i sempre desperta un ambient màgic i de nostàlgia.

Penso que la seva lletra ens suggereix avui de parlar de la solitud.

Un pot estar sol o sentir-se sol. Cal saber estar sol amb un mateix, estar a gust amb un mateix per després poder sortir a l’encontre de l’altre.  Quan un sent una soledat interior profunda (sentir-se sol) això genera una falta de confiança i de seguretat, que són manifestacions pròpies i arrelades en l’interior d’una persona que pateix TDAH.

Molts de cops hi ha qui busca la companyia dels altres amb deler i ànsia per tal d’apagar la seva solitud profunda i les seves cabòries mentals. Però això no soluciona el problema.

Per resoldre aquesta falta de seguretat cal contrarestar amb confiança, de la mateixa manera que la mandra es resol amb diligència, el caos amb l’ordre, etc.

Tots necessitem, més en el principi de la nostra vida, sentir la presència i companyia de l’altre. Caminar plegats. Quan aquest entorn no transmet acompanyament i atenció, la persona comença a caminar sola i a sentir-se sola en aquest món. Això genera una falta de confiança i  inseguretat. Cal remarcar la importància dels pares / primeres persones de l’entorn proper i la necessitat de que ens brindin atenció i cura, que hi siguin presents de manera plena i total.

Deixa un comentari