“Unes vacances a l’altre extrem d’Europa que no es podien dur a terme, una gira de concerts que s’havia de cancel·lar, l’enyor del tió o la tia a la “segona casa”: la gran majoria de les 49 inscripcions rebudes al concurs #Little Steps de la Comissió Europea tenia un tema: la restricció de les opcions de viatge en temps de pandèmia.
Però aquesta desacceleració de la mobilitat a Europa no només es percebia com una pèrdua de llibertat, sinó també com un espai d’oportunitats. Com a oportunitat forçada de pensar com vivim, què volem canviar en aquesta vida, quina importància tenen la humanitat i la solidaritat.”
Entre els grans guanyadors està Suvathi Jeyakumaramb l’article Jeder sehnt sich nach vielem(Tothom enyora molt).
Un dels mestres que va acompanyar a Suvathi es va inspirar en les idees de MAP.
Molt del que descriu Suvathi s’ajusta a MAP: l’anhel d’una peça de el trencaclosques que sents que falta; la necessitat existencial de ser escoltat sense jutjar per treure el millor de tu mateix … o el comentari d’Uwe Rada, qui diu que has d’escoltar la teva veu interior i atrevir-te a entrar en nous espais
Tothom anhela molt, per diners o per un cotxe fantàstic o per alguna cosa més gran i existencialment més important, com ara les persones que falten a la vida. Com una petita peça del trencaclosques que creiem que és important completar. Des de tota la vida he desitjat algú que em pugui donar amor. Una feina per a la família, però en canvi la meva em va donar un altre tipus d’afecte: em van donar regals quan només demanava suport: suport per ser jo mateix, però en canvi havia de ser una noia tàmil que havia de poder ballar i cuinar. Sigueu respectuosos amb els altres, independentment del que us hagin fet.
Però jo no era així. Les úniques persones que m’agradaven com era eren els meus amics i professors de l’escola, amb els quals sempre podia riure i l’escola es convertia en casa meva. Però després, el 13 de març de 2020, es va iniciar el tancament a causa de Corona. Estava atrapat i a terra com les peces d’un mirall. Em vaig convertir en una lluna que brillava cap a fora, però que feia fred. “Si tens un problema, resol-ho tu mateix; no necessiteu ajuda d’amics “. Aquest va ser un dels molts “consells de vida” que em van donar. Em vaig adonar que no tenia sentit viure així i em vaig deixar ajudar ajudant-me cap a persones de confiança. Vaig trencar una ideologia en què no només jo, sinó moltes altres noies i dones estem atrapades. He construït una família més forta, una comunitat això em dóna suport per ser jo mateix. No només tinc el desig, sinó que molts a Europa volen aquesta cohesió, volen comunitat. Tot el que desitjava ja era en mi i al meu voltant i gràcies a Corona vaig enfrontar-me al dolor que m’havia governat durant anys i em va portar pel bon camí. A tot el món hi ha persones com jo que porten dolor dins seu, però a causa de la societat no s’atreveixen a escoltar el seu anhel i afrontar-lo.
Suvathi Jeyakumar
#LittleSteps # Comissió Europea # AlemanyaNRW #sehnsucht #confiança #amics # llibertat #amor # un somriure
Instagram: suvathi15_jk
Comentari d’Uwe Rada
La contribució de Suvathi Jeyakumar (nascut el 2005) és audaç i encoratjadora. Valent, perquè amb les seves crítiques a la família l’autora creua una línia que li va ser fixada per una “ideologia”, com ella mateixa escriu. Però només creuant la frontera pot deixar l’espai reduït i entrar en un nou espai en què se senti com a casa, perquè ja no ha de ser el que els demanen els altres. L’autor no només demostra la importància de l’escola per a tots aquells que pateixen l’estretor i la manca de comprensió de la família. El vostre text també és un atractiu per escoltar la vostra veu interior i atrevir-vos a entrar en nous espais. La literatura com a apoderament.
Uwe Rada