Carles Capdevila va ser un periodista i guionista català amb una gran trajectòria, no només a nivell periodístic sinó també a nivell educatiu amb un gran impacte en l’educació als fills.
En una de les seves últimes entrevistes, on presenta el seu últim llibre La vida que aprenc, 2017; ja amb certa debilitat degut al càncer que patia, ens transmet amb molta força el quid de la vida: Venim en aquest món bàsicament per estimar-nos, a buscar algú que ens estimi; a cuidar-nos i a buscar algú que ens cuidi i a aprendre.(…) Viure és venir aquí a aprendre, a fer-ho tant bé com puguis, a estimar i a cuidar.
En quantes ocasions centrem el nostre objectiu de la vida en desenvolupar un projecte professional, en aconseguir allò tant important, en estalviar i comprar la casa dels somnis… oblidant-nos que el propòsit principal de viure és estimar. Quan un estima, dóna; quan un se sent estimat, creix.
Capdevila comenta en l’entrevista la necessitat que té la gent d’omplir la seva vida. Parla que hom està programat per fer coses amb les mans, una manera metafòrica de dir que estem fets per fer coses concretes. Cert, l’home està fet per crear, construir, créixer; però amb una mirada des de l’interior. La base d’aquest crear, construir o créixer és des del cor, amb amor. En això precisament consisteix MAP, en conquerir el teu dia a dia de manera que el teu pensar, parlar i fer siguin coherents amb el teu interior. Del contrari, un es limita a omplir només la seva vida.
I què és estimar? Senzillament voler el bé, el propi i el de l’altre. Estimar-se a un mateix i estimar l’altre, cuidar-se un mateix i cuidar l’altre.
M’agradaria acabar aquesta reflexió amb unes paraules del mateix Carles Capdevila, que resumeixen el seu èxit en el pas per aquesta vida:
Quan escrius des del cor, arribes al cor de la gent. Quan escrius des de la ment, arribes a la ment de la gent.